La família en digital, de Jordi Jubany

Jordi Jubany. La família en digital. Apropiar-nos de la tecnologia per compartir experiències, coneixements i emocions. Eumo editorial.

Les aules no viuen d’esquenes a l’entorn tecnològic en què ens movem, i tanmateix l’ús que se’n fa és reduït en relació a la importància social que se li’n dóna. Amb les excepcions que, justament per això, en ocasions apareixen a la premsa, prohibim els mòbils als centres, restringim l’accés a determinats continguts (xarxes socials, per exemple), utilitzem ordinadors obsolets i dificultem la instal·lació de programari. Les noves tecnologies faciliten la renovació metodològica, però les escoles i els instituts, en general, van per darrere de la societat en la implantació i en l’ús. No és alié a aquest endarreriment una insuficient competència digital en moltes de les persones implicades en el procés educatiu, alumnes, professorat i famílies.

Fa poc aparegué en nombrosos mitjans de comunicació la notícia d’una mare que prenia el mòbil a la filla i, sense desconnectar-lo, la renyava mentre anava a una altra habitació. Potser la notícia hauria d’haver estat que situacions com aquesta no es reproduesquen més sovint. Tant pel poc domini de la tecnologia, dels aparells, o de les aplicacions, com de l’ús inadequat que fem de les xarxes socials.

Els nostres alumnes són uns grans usuaris de la tecnologia. Dominen les funcions bàsiques dels mòbils d’una manera quasi intuïtiva. Els mateixos aparells ho faciliten. Saben utilitzar les aplicacions en quant les tenen instal·lades. Són mestres en molts jocs, aplicacions d’edició d’imatge,  xarxes socials,... A un estudi realitzat a l’estat espanyol el 2014 sobre els menors d’edat i connectivitat mòbil, s’afirmava que als 12 anys, quan els alumnes inicien l’Educació Secundària Obligatòria, pràcticament el 70 % d’ells ja disposaven d’un aparell tecnològic; amb tot, segurament és més cridaner comprovar que, a partir dels 2 i 3 anys d’edat els xiquets ja s’inicien en l’ús de determinades aplicacions. Ben segur que en els pocs més de dos anys que han passat des d’aquest estudi aqueixos percentatges han anat en augment.

El dubte, però, és si són competents. Podem afirmar que dominen la competència digital, almenys des de la definició que marca el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea? Competència no és simplement saber, o saber fer una cosa, posseir uns determinats coneixements o habilitats. Ben al contrari, inclou aquells coneixements, capacitats i actituds que permeten una participació eficaç en contextos acadèmics, professionals o socials.

És en aquest context que cal agrair el llibre de Jordi Jubany, La família en digital. Apropiar-nos de la tecnologia per compartir experiències, coneixements i emocions, publicat per Eumo editorial, amb pròleg de Carles Capdevila i il·lustracions de David Carretero. Tot partint d’una família tecnològica, si fa no fa com qualsevol de les nostres, Jubany fa un repàs ben complet, i alhora entretingut i amé, d’aplicacions i webs d’utilització diària. L’entorn familiar permet a l’autor descriure’ns situacions vinculades a qualsevol usuari, dels més menuts als majors. Xarxes socials, plataformes de distribució de contingut multimèdia, emmagatzematge al núvol, entorns de treball col·laboratiu, jocs, compra per internet,... Tot hi cap perquè tot ho fem.

Els diferents capítols, cadascun dels quals es desenvolupa a partir d’un membre diferent de la família digital, tracten tot tipus de temes: organitzar-se, divertir-se, aprendre, comunicar-se, viatjar… Anotem, com a curiositat, que el capítol dedicat a l'educació corre a càrrec de l'àvia. Això d’aprendre, i més amb internet, no sap d’edat ni de fronteres. Ens ha agradat, també, que l’àvia ens recomane el moodle. És clar que això dels nadius digitals no va amb ella! 

Tot i que moltes de les de les aplicacions de què parla Jubany al llarg dels capítols seran conegudes pel lector, ens sorprén sovint amb una aplicació que no coneixíem, una web que ens pots ser útil. Cal assenyalar que els capítols sempre inclouen un apartat final amb una relació d’aplicacions o programes i nombrosos enllaços a vídeos que aporten informació addicional o exemplifiquen allò que ens ha contat. Tots els enllaços, a més, van acompanyats d'un codi QR, amb el qual accedim ràpidament a qualsevol lloc sense haver de teclejar adreces interminables.

Jordi Jubany té el mèrit de fer-nos conscients dels canvis que l’entorn digital ha provocat en nosaltres, nadius digitals o immigrants, residents o visitants. Als darrers capítols, ens ajuda a aprofitar els avantatges que ofereix el món tecnològic sense oblidar incloure els inconvenients. Ens ensenya a construir la nostra identitat a les xarxes, inclou un test per saber quina és la nostra empremta digital o la de la nostra institució, i ens recorda els drets que tenim i els deures a què ens obliga la  nostra ciutadania en el món tecnològic. Finalment, a l’últim capítol inclou una sèrie de recomanacions i consells que les famílies, i tots nosaltres com a docents, hauríem de conéixer i aplicar.

La família en digital és, per concloure, una lectura imprescindible no només per a famílies, sinó per a qualsevol educador. Com a docents, hem d'agrair especialment totes les recomanacions als usos que en poden fer infants i adolescents. N'hi ha moltes coses, per no dir tot el llibre, que es poden aprofitar a classe.

Es tracta d’un llibre que ens ajudarà a no deixar les aules fora dels avantatges que ens aporten les noves tecnologies. Un llibre que ens permetrà ser més competents digitalment, no perquè ensenye a utilitzar els aparells o el programari, sinó perquè ajuda, docents i alumnes, a fer un millor ús de les ferramentes digitals en els context familiar, social, professional; un llibre que ajuda a utilitzar millor les noves tecnologies en l'àmbit educatiu.