MANIFEST D’1ENTRETANTS DAVANT LES NORMES D’ÚS DELS MITJANS INFORMÀTICS

Formulari de suport al manifest

El passat mes de desembre del 2013 es varen publicar dos documents que incideixen en la utilització dels mitjans informàtics als centres educatius:

Des de la Xarxa cooperativa d’experiències TIC en valencià 1ENTRETANTS, 1entretants.ning.com, una de les finalitats de la qual és potenciar l’ús de les eines digitals per tal de facilitar i enriquir la tasca docent, volem fer una sèrie de consideracions amb relació a aquestes normes.

Carta dels Secretaris Autonòmics d’Administració Pública i d’Educació i Formació

En aquesta carta es recorda als centres educatius l’obligació de disposar de les llicències de les aplicacions que fan ús de programari de propietat. Amb anterioritat, a la Resolució de 26 de juny de 2013, DOCV 28-06-2013 (http://ves.cat/iwiY), que també havia estat precedida d’altres documents, s’establia que al llarg del mes de juliol calia tenir actualitzat l’inventari informàtic dels centres tot indicant que es posseïen les llicències de programari de propietat corresponents. La novetat de l’escrit del 3 de desembre és que s’indica clarament que es realitzaran auditories internes, fet ja apuntat a la resolució, realitzades per personal de la Direcció General de Tecnologies de la Informació de la Generalitat, acompanyat per la Inspecció educativa. A més, també s’indica que “diversos distribuïdors de programari de propietat, entre els quals s’inclou Microsoft, han manifestat la seua intenció de realitzar auditories en els centres educatius dependents de la Generalitat”.

A 1entretants entenem, òbviament, la necessitat d’inventariar el maquinari i programari dels centres. Fins i tot, és lògic que l’autoritat educativa i administrativa comprove les llicències del programari instal·lat. Ara bé, com a docents, volem posar de manifest que l’Administració mai no s’ha preocupat per comprovar que els equips o el programari disponible als centres s’adeqüen a les necessitats educatives. Ben al contrari, els coordinadors TIC dels centres tenen una dedicació horària insuficient i les tasques atribuïdes són, en gran part, purament administratives, mentre que el SAI ofereix un servei clarament insuficient per resoldre amb la immediatesa apropiada les incidències que es produeixen als equips informàtics.

La dotació d’equipament sempre ha estat escassa i, al cap de molt poc de temps, obsoletes. A més, els equips de les aules d’informàtica sempre han sigut insuficients per atendre els alumnes, més encara després dels augments de ràtio. Per altra banda, és vergonyós que, en molts casos, s’haja pogut funcionar simplement per les donacions de les editorials i, fins i tot, amb la utilització d’equips personals per a tasques professionals.

Quant al programari, en general, i per a l’ús més freqüent, és suficient amb les distribucions del Lliurex. Així i tot, hi ha diversos casos, de manera més habitual en especialitats de formació Professional, en què el programari lliure no resol d’una manera satisfactòria les necessitats.

 

Ordre de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública

Per començar, cal indicar que, pel que sembla, aquesta ordre, que afecta totes les conselleries i tots els funcionaris, ha estat publicada per evitar determinades filtracions de documents de la Generalitat. A la premsa recent han aparegut diverses notícies relacionades amb aquest fet (http://ves.cat/iwiX).

Com a docents que fem de les TIC una eina habitual, volem deixar ben clar que, aqueixa ordre, en no estar dirigida específicament a l’àmbit educatiu, inclou tota una sèrie de normes que fan impossible desenvolupar-hi el nostre treball amb normalitat. Aquestes normes incideixen tant en la utilització del maquinari com en la informació emmagatzemada.

 

Sobre l’ús de l’equipament informàtic

L’article 6.2 diu ben clarament que “L’Administració de la Generalitat proporcionarà a cada usuari un lloc de treball amb els mitjans tecnològics necessaris per a l’exercici de les funcions encomanades”. En són ben pocs els centres, si n’hi ha, en què cada docent tinga assignat un lloc amb els mitjans que li calen per exercir les “funcions encomandes”. Ben al contrari, el més habitual són les sales de professorat o departaments amb uns equips mínims que cal compartir amb nombrosos companys, o les aules sense dotació informàtica ni connexió a Internet. Aquestes no són les millors condicions per exercir la docència en un món canviant on les tecnologies de la informació i la comunicació, les tecnologies de l’ensenyament i l’aprenentatge, haurien de ser la norma.

D’altra banda, a l’art 6.5 es diu que “La instal·lació, utilització o connexió a la xarxa corporativa de qualsevol mitjà tecnològic alié requerirà una autorització prèvia per part de l’òrgan competent en matèria de tecnologies de la informació que corresponga”. D’una banda no ens proporcionen els mitjans que ens calen, i d’una altra, ens impedeixen utilitzar-ne els nostres! No és gens estrany el professorat que, davant les dificultats per treballar amb les noves tecnologies, arriba a l’escola o l’institut amb un ordinador portàtil personal. D’acord amb la redacció de l’article, encara que el sistema ho permeta, no podrem connectar-nos a Internet a través de la xarxa del centre.

Més encara: els docents realitzem part del nostre treball setmanal (correccions, elaboració d'apunts, anotació de faltes, comunicació d'observacions a les famílies,...) a casa i amb la utilització dels nostres equips personals; mai no se’ns han proporcionat els mitjans de què s’hi parla. Si cal accedir, per exemple, a l’ÍTACA, és a dir, a una xarxa que “comparteix informació entre distints ordinadors i altres equips informàtics”, ho fem des dels nostres ordinadors. Cometem, per tant, una il·legalitat quan anotem una absència o posem una nota des de la nostra casa? Serà això el que volen auditar els tècnics de Microsoft? Proporcionaran un ordinador a cada docent perquè no utilitze el seu equip personal? O bé ens trobem davant d’una norma inaplicable sobre la qual hauran de publicar excepcions de tot tipus?

Arxius d’informació

És evident que cal ser molt escrupolosos, i ho som, en el tractament de les dades personals. El nostre treball implica tenir, contínuament, informació personal dels alumnes, des d’adreces i telèfons, coneixement sobre conductes sancionables segons el decret de convivència (fins i tot expedients disciplinaris), adaptacions curriculars i, no ho oblidem, les notes, sobre les quals tenim una responsabilitat directa. Respecte a tot això, l’art. 16.5 diu que “No està permés emmagatzemar informació privada, de qualsevol naturalesa, en els recursos d’emmagatzematge compartits”, mentre que, amb unes excepcions que no s’especifiquen, a l’art. 5.4 es diu que: “Queda prohibit, així mateix, transmetre o allotjar informació pròpia de l’Administració de la Generalitat en sistemes d’informació externs”. Han descobert la quadratura del cercle! No podem tenir informació dels alumnes als equips del centre perquè solen ser “recursos d’emmagatzematge compartits” i no els podem tenir als nostres ordinadors perquè són “sistemes externs”! Si no podem calcular les notes amb un full de càlcul, ens hauríem de limitar a llapis i paper? No podem telefonar al pares dels alumnes de la nostra tutoria amb el telèfon personal ni a qualsevol hora, encara que siga l’única manera de localitzar-los (i en són molts, els tutors que paguen de la seua butxaca les telefonades a mares i pares). No podem redactar una adaptació curricular en les hores setmanals de còmput mensual quan ens trobem a casa.

D’altra banda, el mateix article 16.5, en prohibir emmagatzemar informació pròpia als equips del centre, ens impedeix fer ús de documents propis amb els alumnes. Davant d’això, com utilitzar, per exemple, textos elaborats amb diferents finalitats i que utilitzem a les nostres classes o imatges pròpies que ens serveixen per exemplificar un tema determinat?

Més encara, les normes sobre l’ús de les claus de memòria USB, “dispositius d’emmagatzematge removibles”, encara que lògiques, són molt restrictives (article 20). Cal tenir en compte que només es podran utilitzar els proporcionats per l’Administració de la Generalitat, caldrà encriptar la informació sensible o confidencial i s’haurà de comunicar la pèrdua o robatori a l’“organisme amb competències en tecnologies de la informació”. Què farem per compartir ràpidament informació amb un company? No podrem acceptar el treball d’un alumne que ens el passa amb la seua unitat USB?

Els membres d’1entretants no entenem el treball a l’aula sense una connexió permanent i ràpida a Internet. Hem de fer constar que, malgrat que els últims cursos hi ha hagut una significativa millora en l’accés a la gran xarxa, continua havent-hi connexions lentes, talls amb una certa freqüència i, allò encara més inadmissible, webs censurades per la conselleria, com la mateixa pàgina de la nostra associació, a la qual no es pot accedir des dels centres públics. Ens temem que l’article 22 de l’Ordre del 3 de desembre ratifique aquesta censura en establir una sèrie de filtres genèrics que, en sentit estricte, ens impediran accedir a moltes pàgines d’interés educatiu. El punt 2.c d’aqueix mateix article prohibeix directament que, professors o alumnes, descarreguem programes o documents “de pàgines no oficials relacionades amb el treball”, tot creant un límit inacceptable en un món caracteritzat per la facilitat amb què es distribueix i comparteix la informació .

Davant totes aquestes qüestions, la Xarxa cooperativa d’experiències TIC en valencià 1ENTRETANTS manifesta:

Rebutgem les auditories anunciades, ja que responen a interessos comercials i no tenen cap relació amb les necessitats dels centres educatius. D’altra banda, ens sembla totalment inacceptable que la Generalitat es doblegue davant les amenaces, atés que així cal interpretar-ho, d’una multinacional i accepte que una empresa privada audite l’equipament de què es disposa, tant perquè considerem que aqueixa empresa no té autoritat per a fer aqueixa revisió com, especialment, perquè implícitament acusa els docents d’ús fraudulent de programari.

No es pot regular l’ús dels mitjans tecnològics amb una Ordre referida de manera genèrica a tota l’administració. La normativa incideix directament en el treball dels docents però no ha tingut en compte la situació dels centres educatius, les condicions de treball dels professionals, les necessitats dels alumnes ni les exigències de l’educació davant d’un món que utilitza les noves tecnologies en tots els àmbits. El resultat és que dificulta, quan no impedeix directament, el nostre treball; o bé no podem treballar o bé volen que treballem amb alumnes del segle XXI però amb els mitjans del XIX. Recordem que, com a docents, els currículums ens obliguen a treballar amb els mitjans de comunicació i les noves tecnologies a fi que els alumnes hi siguen competents. Un ús tan restringit dels mitjans informàtics limita que els alumnes aprenguen a pensar i ser crítics davant els textos multimèdia.

Per tot açò, la Xarxa cooperativa d’experiències TIC en valencià 1ENTRETANTS exigeix:

Una legislació que tinga en compte la tasca real dels docents i els la facilite. La regulació en escoles i instituts de l’ús dels equips informàtics i de la informació que es puga emmagatzemar ha d’estar dirigida a la millora de l’educació dels nostres alumnes.

  • Una auditoria real dels equips i del programari amb la finalitat de millorar els recursos i adequar-los a les necessitats dels centres educatius.
    • una dotació d’equips informàtics a tots els centres educatius suficient i actualitzada, que contemple les necessitats de professorat i alumnat.
    • un programari que permeta treballar en condicions. Programari lliure sempre que siga possible; llicències proporcionades per l’Administració quan facen falta en especialitats que utilitzen programari específic.
  • Millora de les connexions a Internet. Aquestes connexions han de ser ràpides i sense restriccions. Els filtres, per impedir l’accés a pàgines “de contingut ofensiu, inapropiat, pornogràfic o discriminatori” o per la por als virus, no justifiquen de cap manera que no siguen accessibles entorns col·laboratius del professorat com ara la xarxa 1entretants.ning.com, on es comparteixen experiències i material entre professionals de l’ensenyament.

València, gener del 2014

Xarxa cooperativa d’experiències TIC en valencià 1ENTRETANTS

(Document descarregable en pdf - http://ves.cat/iwmL)

Vistes: 1119

Fes-hi un Comentari

Necessites ser membre de Un Entre Tants per a afegir comentaris!

Registra't en la Xarxa Un Entre Tants

Comentari de Josep Ricard Grau Castelló febrer 2, 2014 a les 11:17

¡Vaya! Google Chrome no ha podido establecer conexión con la página ieslacanaldenavarres.edu.gva.es./moodle

Durant tot el mes de desembre també va resultar impossible accedir-hi! Ja estem una altra vegada igual?

Comentari de Maite Boscà LLoret gener 22, 2014 a les 22:10

I ara la gent comenta si no es pot accedir al Dropbox des dels ordinadors dels centres o a algunes pàgines de Sindicats. Caldrà comprovar-ho. Açò ja se'n passa massa! I la censura mediàtica, amb l'impediment d'escoltar Catalunya Ràdio al País Valencià, què? També és per a fer escoles i hospitals?

Comentari de Oreto Doménech gener 20, 2014 a les 22:28

Tens raó, Carme. Però almenys hem de dir la nostra...

Comentari de CARME SÀEZ PIERA gener 20, 2014 a les 21:50

Diàleg democràtic dins d'una pseudodemocràcia?

Comentari de Un Entre Tants gener 20, 2014 a les 19:09

Efectivament, Manel i Belén. Els entrebancs estan a l'ordre del dia. Gràcies pels vostres comentaris i pel vostre suport!

Comentari de Manel Collado i Vergara gener 19, 2014 a les 12:35

Un exemple ben clar és el mal funcionament del servidor de Conselleria, el qual no funciona dia no i dia tampoc. Ens dificulta considerablement l'ús, per exemple de moodle, per a treballar amb l'alumnat fora de l'aula; no obstant això no és, com diu molt bé el manifest, l'únic problema. Abans de posar en marxa tota aquesta història caldria millorar el servidor, la xarxa i el programari educatiu.

Comentari de Belén B López gener 16, 2014 a les 7:53

Em pareix una falta de respecte cap nosaltres, tant ens limiten i coarten les nostres llibertats arreplegades en la Constitució. L'Administració en general, es dedica tan sols a decretar i sancionar, i no a construir i compartir totsjunts una societat amb comportament cooperatiu i de germanor. Estic veient en les noves generacions  de mestres joves i de l'alumnat que tan sols actuen  amb sanció i control per part dels que tenen qualsevol poder en les escoles, i no fer ús del consens i la mediació, i solucionar-lo amb el diàleg democràtic. 

© 2017   Creada per Un Entre Tants.   Tecnologia de

Insígnies  |  Informa d'un Problema  |  Terms of Service