100anysde valor

[Anna Gascon]

Mai no he estat una perseguidora de mites. Amb certa distància he anat a concerts, a xarrades i conferències de persones-personatge que admire, i he mirat amb enveja i  covardia les persones que s'arrimaven per recollir una signatura -em firmes el disc?- per felicitar i mostrar la seua admiració o senzillament per recollir un sonriure en una foto. Així he deixar passar Fuster, Teixidor,  Benedetti... i molts i moltes d'altres.

Però -i mireu quina sort-, també per alguna raó no fou així el cas amb Enric Valor. Per una vegada -jo ja no era tan jove, aleshores, perquè moltes vegades més havia anat a conferències seues- i  en assabentar-me que signava llibres a la Fira del LLibre em vaig carregar dels dos volums que tenia de l'Obra literària Completa, en aquella edició  de 1975 de la desapareguda editorial Gorg -supose que algú la recordarà- i amb tota la meua vergonya vaig fer la fila per tal que aquella persona entranyable em signara uns llibres que jo m'estimava tant. Quan em tocà -imagineu que no portava llibres acabats de comprar, que era la finalitat de la Fira, sinó llibres vells, folrats en plàstic perquè no es feren malbé amb les continuades lectures i viatges a escola i a casa- Valor mirà amb sorpresa eixos llibres i tot seguit em mirà a mi, ben sorprés de trobar aquells volums i estiguerem parlant una estona de contes, de llibres vells i d'editorials que s'havien quedat pel camí. Una bona estona. Em quedà, d'aquella xerrada, el seu somriure i una bella dedicatòria.

[pepa guardiola]

Anna, a mi em va passar una cosa semblant a tu,  ara em mire i remire els volums de Gorg signats per ell. Tinc també estampat amb la seua signatura un altre llibre, que és  una autèntica relíquia , el "Curso de Lengua Valenciana", prologat per Sanchis Guarner, sense editorial, imprés en tallers tipogràfic FERMAR de València a 1966, en el seu dia, fa molts anys, ens  va servir a una colla d'amics per a iniciar-nos en l'estudi de nostra llengua.

[Anna Gascon]

Gràcies, companyes.

[Laura Santacruz]

Un apunt molt bonic, Anna, d'un record més bonic encara.

[Francesca Navarro Roman]

Em sent identificada amb la teua descripció com a "no perseguidora de mites". Amb Enric Valor faig, igualment, una excepció. No vaig tenir la sort de poder parlar amb ell, com diu Alícia, tens un record que és un tresor.

[Alícia]

Quina sort, Anna! Això és un vertader tresor.

[Queti Baixauli]

Ja he vist, ja, el que tenim en comú amb Valor i Gorg! Una veritable joia, i un privilegi comptar amb una obra, la seua, colossal.

Besets

[Maite Boscà LLoret]

Quina enveja i quina sort, Anna! Guarda i gaudeix del llibre dedicat per Enric Valor!