Cercles de lectura. Una experiència amb Enric Valor

Sempre que demane una lectura als alumnes acabe plantejant-me com la controlaré. El procés és, habitualment, més o menys el mateix. En parlem a classe, de l’autor i de l’obra, n’explique algunes de les característiques més rellevants, la relacione amb els elements lingüístics o literaris que estiguem tractant a classe, ... i al final, què? Què han obtingut? Què se’ls ha quedat?

Alguns, pocs, han participat lliurement a classe i han fet algun comentari, altres l’han fet perquè els l’he demanat, i una altres, ni això. Clar, així no en tinc prou. Cal un control de la lectura, i ací vénen uns altres dubtes. Què els demane? Què em faran? Un treball més o menys extens, un control de lectura, una exposició, un còmic, un relat digital, com ens ha ensenyat Toni de la Torre,... ?

Això sí, mai no acabe d’estar totalment satisfet. Tots se l’hauran llegit, realment, el llibre, o els l’hauran contat? M’està enganyat Pep (o Miquel, o Laura, o Víctor,...)? Almenys a mi, sempre em passa el mateix. Amb la major part dels alumnes no hi ha cap problema; pot haver-hi un parell que, clarament, no se l’han llegit –i que fins i tot no hagen arribat a obrir el llibre-, i molts altres que se l’han llegit i, millor o pitjor, han “assimilat” la lectura. Però sempre n’hi ha algú que em fa dubtar (se l’ha llegit o li n’han fet quatre cèntims, suficients per enganyar-me? Sap realment de què va l’obra, què representa l’autor?... )

Quan aquest curs passat demanàrem als alumnes del meu centre, l’institut de Massamagrell, que llegiren una obra d’Enric Valor ens estiguérem plantejant, entre altres, aquestes qüestions. Al final, vàrem decidir treballar la lectura d’una manera diferent a l’habitual. Una companya del departament, Dolors Carceller, i jo mateix, estàvem matriculats a anglés a l’Escola Oficial d’Idiomes, a Sagunt. Encara que ella va a un curs molt superior al meu, als dos ens havien controlat les lectures mitjançant un cercle de lectura. Ens havia semblat una experiència interessant i decidírem utilitzar-la amb els nostres alumnes. Tots dos impartíem classe a 4t de secundària, curs en què els alumnes havien de llegir L’ambició d’Aleix, i pensàrem que era una bona obra per aplicar aquests cercles.

El procediment és senzill. Cal dividir la classe en grups reduïts; quatre alumnes si pot ser, i tres o cinc només excepcionalment. A cada alumne se li assigna, dins del seu grup, una tasca determinada; el dia que s’haja decidit, els alumnes fan un debat, en cada grup per separat, sobre l’obra. En el nostre cas, en una hora de classe, vàrem distribuir els grups per l’aula. Els havíem donat prèviament unes instruccions ben senzilles (bàsicament que el debat era seu i que nosaltres només els escoltaríem, sense intervenir) i els alumnes debateren profundament i parlaren, des de diversos punts de vista, de L’ambició d’Aleix. Després, el professor només ha d'anar de grup en grup per comprovar que estan parlant del tema (cosa que fan de manera espontània) i que tots participen. En el meu cas i encara que no és imprescindible, a més de prendre nota de les intervencions dels alumnes (de la correcció oral, de l'adequació al tema,... ), vaig arreplegar els fulls que els havien servit de preparació (volia haver posat ací alguna mostra, però ho tinc a l'institut).

 

Aquests són els rols que tenien assignats els alumnes:

 

La moderador/El moderadora. Ha de preparar diverses preguntes generals sobre la història, amb algunes de les quals començarà el debat, i ha de guiar la discussió i assegurar-se que tothom del grup intervinga.

La sintetizadora/El sintetitzador. La tasca consisteix a extraure els fets claus i fer un resum de la història per contar-la a la resta del grup.

Guardiana/Guardià de les paraules. Ha de fer un llistat de les paraules o expressions (frases fetes, refranys,… ) importants en la història, explicar-les al grup, dir per què són importants i fer una senzilla anàlisi del llenguatge utilitzat (quan parlen els personatges, en les descripcions, etc).

La caçapersonatges/El caçapersonatges. La tasca consisteix a fer una descripció el més exhaustiva possible dels personatges principals, comentar els secundaris més rellevants i establir relacions entre aquests personatges i persones del món real.

 

Altres possibles tasques per repartir als alumnes:

L'estilista. S’ha d’informar sobre l'autor/autora, les característiques de l’obra (la temàtica, l'espai, l'estil, etc.) i buscar exemples al text on es vegen aqueixes característiques.

La connectora/el connector. Ha de relacionar l’obra amb el món real, cercar connexions amb experiències pròpies, d’amics, familiar, ... explicar-les als companys i demanar-los que en pensen d’altres.

 

Tant Dolors Carceller com jo vàrem quedar satisfets de l'experiència i convençuts que la repetirem. I el mateix va ocórrer amb els alumnes. Després de l'activitat em comentaren que havien llegit el llibre amb més atenció i que abans del debat a classe ja havien estat parlant entre ells sobre els diferents aspectes que havien de tractar al debat. Va ser especialment interessant el que es va establir entre els alumnes sobre els personatges i les seues relacions; d'altra banda, també debateren amb profunditat sobre la llengua de Valor, el lèxic i les expressions: el que en un altre tipus de prova hagués estat motiu de queixa (perquè no ho hem entés, perquè és difícil,... ) els permeté parlar, reflexionar i aprendre. Això sí, amb un parell d'alumnes també vaig tenir el dubte de si realment havien treballat l'obra o només m'ho havien fet creure.

 

Ací teniu, en word, el material per repartir als alumnes: Cercles de lectura (Traducció i adaptació de Dolors Carceller). Els originals, en pdf, de l'Oxford University Press: Cercles de lectura de l'OUP. Material fotocopiable.

 

Amb els cercles de lectura, s’aconsegueix que els alumnes se la plantegen des de diferents vessant, i adquiresquen, així, les habilitats necessàries per llegir una novel·la complexa. Alhora, han de poder discutir amb els seus companys i presentar el seu aprenentatge d’una manera intel·ligent; el text s'utilitza com un trampolí per al pensament de l'estudiant, la discussió i l’anàlisi, i els permet conéixer amb més profunditat tant l’autor com l’obra.

• Cada lector aporta a la discussió unes experiències diferents que els ajuden a desxifrar la lectura.

• El procés de lectura és actiu, és a dir, han de fer preguntes, predir, inferir, fer notes, resums, etc.

• Els lectors es converteixen en mestres i alumnes a la vegada.

• Tota opinió és valorada. El paper de l’alumne dins del grup és molt important; és corresponsable del debat i de cadascun d'ells depén l’èxit del grup.

 

 

 

Si voleu saber més coses sobre els cercles de lectura (en anglés):

 

http://fdslive.oup.com/www.oup.com/elt/teachers/readers/obrc_readin... (cal registrar-se com a professor; inclou una graella de correcció i abundant informació sobre els rols, amb exemples, que han de fer els alumnes).

 

http://www.webenglishteacher.com/litcircles.html (recull d'enllaços sobre els cercles de lectura).

 

https://thebookclub.wikispaces.com/ (wiki que inclou activitats i enllaços a diferents recursos).

 

Un autor que ha treballat els cercles, Harvey Daniels, la seua obra: Minilessons for Literature Circles, i la seua web http://www.literaturecircles.com/ (ara en procés d'actualització).

 

Un altre enfocament: Reading circles - Kentucky Sytle.

 

Dolors Carceller / Vicent Ferrer

Vistes: 311

Fes-hi un Comentari

Necessites ser membre de Un Entre Tants per a afegir comentaris!

Registra't en la Xarxa Un Entre Tants

Comentari de Laura Santacruz agost 23, 2011 a les 23:17
Vicent, imagina-ho ara dins de... els cercles de Google+! Una molt bona pràctica, Vicent i Dolors; gràcies per explicar-nos-la, vicent. Una abraçada.
Comentari de Francesca Navarro Roman agost 22, 2011 a les 20:44
una aportació molt interessant i profitosa, gràcies!
Comentari de Un Entre Tants agost 22, 2011 a les 14:43
Molt interessant! Gràcies, Vicent!

© 2017   Creada per Un Entre Tants.   Tecnologia de

Insígnies  |  Informa d'un Problema  |  Terms of Service