La web 2.0 ha transformat els contexts d'aprenentatge. I la manera com (hi) aprenem. Aquesta setmana, una vegada més, he pogut experimentar-ho. Tot va anar d'un tweet; veieu:
Crònica d'una provatura, d'un divertimento: #deumata Amb @RogerSarria
D'aquesta manera, el que havia començat com un repte lúdic, va acabar en un corpus de remarques sobre normativa catalana, generat per un bon grapat d'usuaris de Twitter a partir d'una estructura més o menys enginyosa, més o menys apropiada; i inventariat gràcies a les fantàstiques possibilitats que ofereixen les etiquetes en aquella xarxa, i, també, gràcies a algunes altres aplicacions que s'hi relacionen.
Recapitulació o aprofundiment del propi coneixement de la norma lingüística, observació de l'ús general que se'n fa i escriptura creativa per a mostrar-ne el contrast...
L'humor, doncs, com a alerta i corrector lingüístics. La funció poètica al servei de la metalingüística i de la referencial... I una gran lliçó: el millor de l'errada és l'esmena, i la projecció cap a nous sentits que, de vegades, aquella i aquesta ens proporcionen.
Una vegada més, com deia, una activitat del lleure personal, del meu gaudi cultural, em fa l'ullet perquè la porte amb mi a les aules.
Somric i m'espante.
M'hi pose i em meravelle: com és que mai no va a l'inrevés?
© 2013 Creada per Un Entre Tants.
Tecnologia de
Necessites ser membre de Un Entre Tants per a afegir comentaris!
Registra't en la Xarxa Un Entre Tants