El Mestre als mestres.

[Un Entre Tants]

El valencià com totes les variants de la llengua catalana, ha patit quasi tres-cents anys de persecució, però no de silenci. El nostre poble, malgrat el mal exemple de bona part de les classes superiors en cultura, dedicades a denigrar l'idioma propi i a substituir-lo pel castellà, ha demostrat tenir-li un gran amor, moltes vegades fins i tot d'una manera inconscient. És de veres que, modernament, la immersió quasi total en l'ensenyança en castellà, ha produït l'entrada de molts barbarismes i una certa pèrdua de paraules pròpies.

L'època pitjor ha estat, naturalment, la dictadura franquista. El valencià d'abans i el de després d'aquesta etapa política tenen grans diferències per la degradació subsegüent. Però, a pesar de tot, podem dir que el cos de l'idioma s'ha mantingut amb bona salut, prou per a poder-se normalitzar i fer-li recobrar la seua riquesa. Atès que han arribar els dotze anys d'ensenyament oficial, especialment en la General Bàsica i en els Instituts més que en la Universitat, aqueixa circumstància ens fa mirar el futur amb un cert optimisme, però també amb una certa intranquil·litat. Ara, crec que si el poble valencià esguarda amb amor la seua pròpia identitat, manté la llengua tot i que siga en la situació actual i n'incrementa  el seu ús com a llengua de comunicació, la pervivència del valencià quedarà assegurada. Jo sempre he confiat també en els mestres. El paper de l'escola valenciana és fonamental.

 

Enric Valor (l'any 1993), Converses amb un senyor escriptor, de Rosa Serrano, Tàndem, 1995.

 

Aprenem la lliçó: fem estimar la llengua per promoure'n l'afecció i l'aprenentatge; i, sobretot, ensenyem i siguem exemples de fidelitat lingüística.

Gràcies, Mestre, de tot cor.

Encetem ja 100 anys més de Valor i de dignitat i llarga vida noble per al valencià!

 

[Víctor Pàmies i Riudor]

Un bon mestre ha de tenir molts mestres. I Valor deixa petja a Un Entre Tants. Ens espera un dia molt llarg i de gran Valor!