Estellés, la mort i la vida

[Vicent Ferrer Puchol]

Mentre llegia a internet la proposta, llançada per Josep Lozano, d'homenatge a Estellés escoltava per la ràdio la notícia dels miners sepultats a Xile i els esforços per traure'ls. Xile, a través de Víctor Jara, sempre estarà unit per a mi amb Vicent Andrés Estellés (sense oblidar -és clar- a Raimon). La descripció de la mort del cantant, que el nostre poeta féu a Oratoris del nostre temps, no es fàcil d'oblidar, amb els botxins que li demanen que cante mentre li tallen dits, mans, braços i li donen la guitarra perquè la toque...

Pensava en tot això mentre llegia, com dic, la proposta d'homenatge, i m'hagués agradat reproduir el fragment que indique; com tinc els llibres, però, repartits entre diversos llocs, no dispose, ara, de l'oratori dedicat a Jara. Cercant, per aquest motiu, a internet per poder copiar el fragment exacte, trobe, tanmateix, nombrosos enllaços ben interessants d'entre els quals no me'n sé estar de fer referència al d'una cantant, Mirna, que amb música de Xavi Múrcia, ha posat veu a diversos poetes, Estellés entre ells.

Canvie, amb això, la meua idea inicial i us recomane que escolteu M'he estimat molt la vida (teniu també, a l'enllaç, el poema), i que siga aquest no només un homenatge a Estellés i la seua obra, sinó també a tots aquells que han treballat per difondre-la, als miners de Xile, a Víctor Jara, a Raimon, que ha versionat un i cantat l'altre,... alhora que un crit contra aquells que ens afalaguen per tallar-nos els dits però no poden impedir-nos, tanmateix, que assumim la veu d'Estellés.

[Francesc Joan López]

Vicent, la referència a l'Oratori ja ens posa en marxa el xip del record, com també la referència a Víctor Jara, les seues cançons, la vilesa dels seus torturadors, les versions del Raimon... Un apunt molt interessant i sentit. De vegades quatre paraules desvetllen milers d'imatges; tot just el contrari del que la dita diu: "una paraula també val més de mil imatges".
Gràcies