Llibre de música
MÚSICA
Mozart. Serenata núm. 1 en re major; K289
Més irritant que en certa serenata,
Mozart reté proclivitats burgeses,
vidres de llum, plogudes esmaragdes,
i no és aquest, i és aquest, qui m’atrau.
Qui aclarirà tan espantós enigma?
Esborraré, amb la mà analfabeta,
aquest secret encís de culta música?
Com ho he de fer? O em quedaré, a la vora,
sense saber, a la fi què faré?
Oh brolladors, conjuminat encant!
Ho deixaré i seguiré, amb dolor,
amb un arrap invencible en el cor?
SERRANO
Com prim renill d’aigua de riu o vent,
consolidat l’extens perfum de nards,
vénen les nits de sinuós camí,
de tatuat prestigi de frontera.
Car han aprés dels arrossars tan dòcils,
d’aquests matins de gràcia ben feta,
de voluptat de canyars, cerimònies
de llum constant, i de brisa freqüent,
com resseguir el fil perdut del cant,
el vell canyís oblidat de l’andana.
La teua veu entre les veus pujava;
s’obria, dalt, com palmera de pedra,
per a tothom que busca l’ombra quieta.
El poble teu molt t’enyora i respecta.
Jo deixe ací la voluntat de festa,
els quatre grans d’un afany mil·lenari,
com el devot deixa l'ex-vot al mur
dels Benissants, dolça i petita alçària,
des d’on es veu la mar damunt la tarda.
Vicent A. Estellés. Mural del País Valencià, vol. II “Un poble en marxa”,
ps.284-342. Ed. Tres i quatre. València 1996
Fes-hi un Comentari
Comentari de Queti Baixauli agost 31, 2010 a les 18:11
Comentari de Oreto Doménech agost 31, 2010 a les 14:04
© 2012 Creada per Un Entre Tants.
Tecnologia de
.
Necessites ser membre de Un Entre Tants per a afegir comentaris!
Registra't en la Xarxa Un Entre Tants