HOMENATGE EN XARXA A ENRIC VALOR #100anysdevalor

[pepa guardiola]

En el centenari del naixement del gran escriptor valencià Enric Valor, m'he sumat des del meu blog educatiu "entre papers digitals", el blog dels meus llibres "lletres de tinta impresa" i el de "la biblioteca del col.le ceip Port de Xàbia"  a l'homenatge que li dediquem en la xarxa internàutica el 22 d'agost,  dia del seu aniversari.

Apegue les lletres que li he dedicat i l'enllaç al teatret que vam representar a final de Curs per acabar els treballs fets en homenatge al nostre estimat escriptor, amb l'adaptació de la  rondalla " Comencilda, Secundina i Acabilda"

Sóc una gran admiradora de les novel.les valorianes, una usuària contumaç dels treballs lingüístics, de l’aportació gramatical d'Enric Valor ( no puc escriure sense tenir al costat “La flexió Verbal”), i especialment sóc una assídua lectora de les seues rondalles. Les he llegides i rellegides, les he contades als meus alumnes, les he emprades com a matèria de treball a la classe i fins i tot les he tingudes com a model en la meua tasca dins el camp de la literatura.  Foren eixes narracions magnífiques les que m’ajudaren a escriure els “Contes de Riurau”.
Així és que, perdoneu-me, però si haguera de triar quina és l'obra de l’escriptor que més m’atrau em quedaria amb les rondalles. I és que mira que se’ls trau profit:
-    Consoliden la cultura popular valenciana i la preserven del perill d’extinció.
-    Recuperen l’imaginari col.lectiu.
-    Reviscolen i enriqueixen el vocabulari català.
-    Són un autèntic repertori de frases fetes i modismes, moltes d’elles quasi en lamentable desús.
-    Són unes amenissimes lliçons de geografia del País Valencià, d’etnografia, de botànica, d’ornitologia...
-    I  proporcionen estones de pura diversió i entreteniment.
Se li pot demanar més a una obra literària siga del gènere que siga?

El conte popular, la rondalla ha anat transmetent-se de generació en generació i adaptant-se a les modes i formes socials de viure, fins i tot al nivell cultural del qui  conta i transmet. Així s’ha anat enriquint, o empobrint, al llarg del temps i de la geografia.
Enric Valor no transcriu les rondalles com li les van contar, però com havia de contar-nos-les, d’escriure-les, una persona tan interessada per la cultura?  Ell és el nostre informador, un element més de transmissió, art i part en el procés evolutiu rondallístic, i ens les presenta en la versió que més li ha complagut, adornant-les amb tot tipus de coneixements que té a l’abast
En literaturitzar les rondalles valencianes Enric Valor les va revaloritzar com autèntiques joies que per sempre formaran part del corpus literari del País Valencià.

[pepa guardiola]

Laura, gràcies a tu pel comentari. Llegir a Valor és un plaer, ens serveix en safata de luxe literari tantes i tantes informacions sobre nosaltres mateixa que cada vegada que repasse alguna part de la seua obra descobreisc aspectes nou.

[Laura Santacruz]

I tan obligats com estem ara més que mai a recuperar el nostre imaginari col·lectiu! Una precisa "valoració", Pepa. Gràcies per les teues aportacions a l'Homenatge.