Avui tindrem la sort de comptar amb la companyia de Manola i Rosa Roig, que ens faran de guies per la ruta de l'aigua suecana: el riu, les séquies, l'assut i els ullals...

Elles em van enviar els mapes que il·lustren aquesta entrada i em van parlar, després que ho feren Anna Melià i Salvador Ortells quan preparàvem aquesta ruta literària per Sueca, de la necessitat de contactar amb Toni Carrasquer, un home entusiasta, senzill i enamorat de la seua terra. El contacte ja estava fet i us puc dir que, de seguida que ens vam trobar i li vam contar el projecte breument, es va brindar a acompanyar-nos en aquesta passejada que farem demà. 

El fet és que informant-nos per la xarxa i parlant amb altres persones conegudes que viuen o han treballat a Sueca, de seguida entenguérem que l'estima no li venia de nou; son pare havia sembrat bé aquella llavor.  

El pare de Toni Carrasquer també s'estima molt Sueca i el terme d'arrossar; és per això que les germanes Roig el van prendre com a model per a un dels personatges que s'esmenten en el seu llibre Animals de séquia. Aquest bon home, que ha mirat tant pel poble de Sueca com el seu fill, es va prendre la molèstia d'anar pel terme, partida a partida, i deixar constància d'aquest petit país de terra i d'aigua en uns plànols de 4x4 metres. Us deixem una mostra a tall d'exemple del seu gran treball sobre un paisatge que, temps abans, Fuster havia descrit així:

     “Si és per primavera avançada, el viatger es creuria encallat en el centre d’una quieta llacuna: l’aigua ocupa la inacabable superfície, i únicament la línia prima dels marges i les motes que separen uns predis dels altres i les casetes disseminades trenquen la seua estricta aparença de cristall. Més tard les plantes espunten, omplen els camps de verd, espiguen, es dauren amb el rigor de l’estiu, i una olor aspra, penetrant, olor a feracitat potent, pesa sobre l’aire càlid. A principi de setembre se seguen les messes, i després la terra queda en el seu ocre original, deserta, en un repós que sembla desolació. Un cicle de variacions sobre el mateix paisatge.

Font Visat: Joan Fuster, després de l’atemptat de 1981, Arxiu “El Temps”

     En hivern, les marjals arrosseres encara tenen una altra aplicació: es converteixen en vedats de caça. (…)

Joan Fuster (1962) Viatge pel País Valencià. Ed. Destino

Consultada l'edició de 1984 dins l'Obra completa, Edicions 62

Plànol 01

Sobre Toni Carrasquer i sobre el poble de Sueca, Nèstor Novell i Josep Sorribes publicaren un article on també fan referència al text, ja citat, de Joan Fuster. El propi Toni Carrasquer aporta informació i coneixements, com a historiador i bibliotecari, sobre la propietat històrica dels camps al terme de Sueca. Aquesta vesprada en tindreu ocasió de conéixer-lo més de prop i descobrir l'estima de què us parle pel seu poble i dels seus coneixements sobre la utilització històrica de l'aigua en el conreu de l'arròs. 

Plànol 03

Foto: "Riu Xúquer, Els Canos, Sueca" de Ximo Rosell

Plànol 10

 Fotos: Tonio Castells i Rafael Busquets

Vistes: 20

Fes-hi un Comentari

Necessites ser membre de Un Entre Tants per a afegir comentaris!

Registra't en la Xarxa Un Entre Tants

© 2018   Creada per Un Entre Tants.   Tecnologia de

Insígnies  |  Informa d'un Problema  |  Terms of Service