La següent entrada forma part dels materials didàctics per a la ruta literària de Sueca i Joan Fuster

_______________________

LA ROSA DE PLA I FUSTER

(Complementari del text 1)

 

Josep Pla,  en el seu llibre Les hores, en un moment d’admiració ponderativa escriví: «L’únic que li falta a les roses per a ésser perfectes és ésser comestibles». En realitat, Pla estimava les roses, la seua bellesa, la seua fragància; tanmateix, un sol fet li impedia elevar la rosa a la major categoria botànica: que no foren comestibles. Al seu caràcter pragmàtic, gasiu, almenys a la seua mentalitat improvisadament pagesa, una bellesa senzillament inaprofitable li produïa un cert calfred, una sensació lleugerament neguitosa, que n'impossibilitava una devoció completa. Per una altra banda, Joan Fuster, a Sagitari, escriu un aforisme desmitificador i, afegiríem, forçadament fusterià: «La rosa, sense la literatura que li ha caigut a sobre, només seria una col petita, insípida i de colors enganyadors. El perfum, a la cuina, s’esvairia. Josep Pla s’equivocava». Heus ací, doncs, dos gegants de la literatura dissertant sobre la rosa. Per a Josep Pla la rosa, en si mateixa, no és suficient perquè no és comestible, mentre que per a Joan Fuster la rosa és una mena de petita col, no mereixedora de millor tracte que el que es dispensa a aquest vegetal.

     No obstant això, tots dos s'equivocaven en part. La rosa ha estat cultivada a tot l’Orient des de temps immemorials, molt abans que la literatura romàntica en fera motiu poètic. Foren cèlebres els roserars de Pèrsia i els de l'altiplà de Schiras, en els quals el cultiu dels rosers no responia a una causa ornamental, sinó que eren conreats a escala industrial per a produir l'aigua de roses, una de les essències naturals més estimades (l'essència és tan escassa que per aconseguir-ne 1 kg s'han de sotmetre a destil·lació 5000 kg. de pètals de rosa). Era tal el valor que assolia l'aigua de roses, que s'hi podien fins i tot pagar els tributs públics. Però, per una altra banda, els fruits dels rosers són comestibles i amb ells es pot preparar una melmelada amb moltes virtuts medicinals, fonamentalment astringents, diurètiques i antiinflamatòries. Tot això demostra que la rosa, a part de ser bella, és útil. És clar que darrere de les impressions de Pla i Fuster s'amaga –potser exclusivament- un motiu literari, totalment respectable. Però em feia gràcia l'assaig...

Martí Domínguez. Peiximinuti. Tres i quatre 1993, El grill; p. 173-174

Vistes: 28

Fes-hi un Comentari

Necessites ser membre de Un Entre Tants per a afegir comentaris!

Registra't en la Xarxa Un Entre Tants

© 2017   Creada per Un Entre Tants.   Tecnologia de

Insígnies  |  Informa d'un Problema  |  Terms of Service