Un Entre Tants

Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià

Rondalles de Beneixama. Una lectura de (/'a) prop(p)

Aquest dissabte a Ca Revolta el nostre company Francesc Gascó va presentar la compilació de Rondalles de Beneixama, un llibre deliciós, il·lustrat per Empar Piera i publicat per l’Editorial Germania.

Jo, després d'agrair en nom de Ca Revolta l'elecció d'aquest espai per a compartir amb tants de nosaltres tan excel·lent treball i d'escoltar Manel Alonso Català narrar-nos una de les peces més valencianes d'aquest, vaig presentar-lo al nombrossíssim públic que hi havia acudit a aquesta cita, la qual cosa només la podia fer des de la meua particular lectura, una lectura que a causa de l'estima que sent per Francesc i pel seu món, ha estat d’a prop. I de Propp, si opteu per afegir-hi una tercera p...


Ací la teniu:


L’espai i el temps els tenim ben definits: Tavernes, Beneixama; i no fa tants d’anys com perquè les bruixes no hagueren canviat ja la granera per d’altres mitjans de transport més complexos, tot i que no tan ecològics. Sort que sempre hi ha, ací, a Castelló, i arreu, qui provem d’espantar-les i fer-les plegar llapint!

Amb literatura i amb raons, -i enteneu-m’ho, per favor, aquesta vegada, com a tautologia...

L’heroi, el povil d’una família valenciana, que, mogut per una pregona estima als seus i al seu món, per una curiositat fundadora; abillat amb els atributs que li són ben naturals -i que el seu companyó Francesc Sarrió enumerava fa ben poc: l’entusiasme, la tenacitat, el rigor, l’amor a l’ordre i a l’endreç...-, decideix enfilar alegre, l’ufanós, l‘inacabable camí de l‘estudi.

Així, xino xano i meravella rere meravella, arriba a aprendre per a ensenyar, per a mantindre, per a transmetre, per a transformar, per a ser -i per a fer-nos-hi!- feliç.. Car tots sabem que Francesc Gascó ha estat mestre i encara és docent, ara a la Secundària i al Batxillerat, i aquesta és una professió d’amor...

Al nostre heroi, el talent del pare el forneix de llibres, de prestatges i prestatges de llibres; i les riqueses de la mare, de les tietes, del tiet... el curullen de segles memòria.

Però heus ací el conflicte: tot aquest tresor que sap dins seu no troba manera de fer-lo fluir talment el riu juganer, clar d’aigües que espurnegen i que ens conviden a submergir-nos-hi que ara és, sinó que resta empresonat al seu cor com si fóra una profunda bassa d’argent...

Què passa? Què hi ha de fer?

La llengua, de mel i de brunzits, de terra i de cases, de pedra i de cultius, de camins i de verds, d’arbres, de muntanyes, de llars que fumegen, de pluja i de flors, de sol, d’abelles i de neu, dels homes i de les dones, de les vides de Beneixama hi és per a escandallar basses, mars oceanes i fins i tot pous ben fondos...

Tanmateix, allò que cal és una altra cosa: l’objecte màgic!

Un cavall i un sarronet ple de saborosa fruita per a emprendre l’aventura d’apamar i d’ensenyorir-se de tot aquest reialme, que, diuen ratolins, haquetes, llops i raboses; formigues, corbs, xitxarres i serps, que certa princesa li sap fiar...

Així, l’heroi, inicia un nou viatge del qual ha tornat victoriós i enriquit.

I generós. Perquè és a nosaltres i als que han de vindre que ens ha fet present de les rondalles precioses que ha recuperat del dolor de la pèrdua i de l’oblit a què, aquest, i els temps moderns i, sols de vegades, ignorants, les haurien fet captives.

Unes joies, aquestes rondalles, que Francesc Gascó, el nostre agosarat heroi, ens ofereix enlluernadores, sense desbastar, polides amb un finíssim paper de vidre filològic que ens permet fantasiar, com ja, també, deu haver (fet) notar abans, que són les veus de Leonor, de Carmen, de Ricardo, de Maruja, d’Àngels, d’Honorio, de Rosa, i de les generacions que els precediren aquelles veus que realment escoltem en llegir-les.

Quan les llegim, quan les llegim... Quan les llegim.

Els únics camins inescrutables són els de la lectura. I això més que no l’heroi, ho sap el gran mestre que aquest és i, per això, ens deixa campar amb llibertat  -i embutxacar-nos-en a pleret!- pel tresor que ha garbellat.

Llegiu-les, feu-vos-les llegir, doneu-les de llegir a qui estimeu, als fills, als alumnes...

Motiveu-los amb aquest índex nostradíssimament universal que és ple de xiquets enjogassats  i de bones xiquetes, de veritats i de mentides, d’astúcies, de nueses i de matalasos , de deuets i de dimonis, de  flors, de fetges, de figues, d’animalons; d’amics i de no tan amics, de bròfecs, d’estudiants, de monges, de desvegonyits i de picardioses...  sempre vius, mercé a la gràcia del girablau que és sempre el relat.

Els relats dels que ja no hi són, dels que som i dels que seran, enfilats per una tradició de paraules i sentits esponerosos com la que hui ens presenten Francesc Gascó i l’Editorial Germania.


Vistes: 90

Fes-hi un Comentari

Necessites ser membre de Un Entre Tants per a afegir comentaris!

Registra't en la Xarxa Un Entre Tants

Comentari de Francesc febrer 20, 2012 a les 7:19

Benvolguda Laura, les teues paraules precioses em van agradar moltíssim. Ara que les torne a llegir, encara m'agraden més. Moltes gràcies per la feina que has fet d'organitzar-ho tot ta bé i, sobretot, per ser tan bona amiga. GRÀCIES!!!!

© 2014   Creada per Un Entre Tants.   Tecnologia de

Insígnies  |  Informa d'un Problema  |  Terms of Service