Un Entre Tants

Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià

UNA EXPERIÈNCIA AMB ALUMNES D'ELDA: FER DE MESTRES DE VALENCIÀ DELS SEUS COMPANYS MÉS PETITS

Una bona mostra del que estem perdent per causa de les mal anomenades "exempcions" (jo en diria "desercions de la cultura pròpia") és la possibilitat de donar a conèixer tota la riquesa del nostre patrimoni lingüístic. Resulta molt decebedor comprovar com, any rere any, una bona part del nostre alumnat dels pobles castellanoparlants deixa d'estudiar valencià aprofitant l'escletxa de la LUEV i l'anuència d'una administració que, moltes vegades, juga contra la cultura del nostre poble. Enguany, a l'institut tenim només 16 alumnes que estudien valencià en 2n de batxillerat (de quasi seixanta que estudien aqueix curs). És paradoxal que els nostres alumnes puguen eixir més ben formats en anglès (o francès o alemany, si és el cas) que no en valencià, perquè poden abandonar l'assignatura quan vulguen... o no cursar-la mai.

Treballe a Elda des de fa anys i puc donar fe que he tingut molts alumnes castellanoparlants que han acabat el seu ensenyament sent perfectament capaços de parlar, llegir i escriure en valencià. El ser castellanoparlants d'origen no és un entrebanc, ans al contrari, per a accedir al domini de la llengua pròpia dels valencians.

Enguany, a més, he tingut la sort de tenir tres alumnes excepcionals que em van donar una alegria ben gran quan em van proposar fer una classe de valencià als xiquets i xiquetes de 1r d'ESO de l'institut. Imagineu-vos la careta dels alumnes en veure que tres xiques del seu poble, castellanoparlants com ells, els feien classe de valencià amb un vocabulari i una dicció impecables. A més, el que van explicar s'ho van haver de preparar en poc menys d'un quart d'hora i, tanmateix, tot els va eixir molt bé. Però millor que en llegiu la crònica escrita per elles mateixes:

Experiència: IMPARTIR UNA CLASSE DE VALENCIÀ a primer d'ESO.

 Ara fa uns dies, vam tenir l’oportunitat de fer una classe de valencià a uns alumnes de primer de l’ESO del nostre institut. Com a alumnes d'Elda, castellanoparlants, pot sorprendre que siguem capaces de donar una classe totalment en valencià a alumnes de 1er d'ESO, però no és tan estrany.

Durant tota la nostra vida hem vist com els nostres companys abandonaven el valencià i li donaven poca importància. Per això, quan vam entrar, els xiquets es van sorprendre de veure que gent del seu poble podia parlar valencià.

La nostra experiència va començar quan, després d'haver-nos presentat, vam començar a corregir uns exercicis de substantius variables i invariables, interactuant amb els xiquets, que van sortir a la pissarra i hi van posar molt d'entusiasme.

Després, com que s'havien portat molt bé vam llegir una història de por a la qual els xiquets van prestar molta atenció. Aleshores, vam demanar-los que s’inventaren el final de la història de por que els havíem contat.

Durant tota l'hora que vam estar amb ells, vam sentir molta connexió amb els xiquets, cosa que ens va ajudar a motivar-nos per a continuar estudiant i, sobretot, estudiar el català, ja que aquesta experiència ens va demostrar que hem fer arribar a tothom la importància d'aquesta llengua.

Per això, creiem que pot ser molt exemplificadora per a normalitzar la llengua catalana i motivar els alumnes a continuar estudiant la llengua, com una part de la cultura pròpia, i a no abandonar-la, tot demanant-ne l’exempció.

Claudia Busquier, Cynthia Navarro i Claudia Senabre

Alumnes de 2n de Batxillerat de l’IES “La Melva”

Com veieu, elles ho tenen molt clar. Són unes alumnes intel·ligents i conscients que el ser ignorants voluntaris en la cultura i la llengua pròpies dels valencians no les fa ser més llestes, ben a l'inrevés. Gràcies a les tres per ser com sou.

Vistes: 460

Fes-hi un Comentari

Necessites ser membre de Un Entre Tants per a afegir comentaris!

Registra't en la Xarxa Un Entre Tants

© 2017   Creada per Un Entre Tants.   Tecnologia de

Insígnies  |  Informa d'un Problema  |  Terms of Service