Un Entre Tants

Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià

Aquesta setmana passada he estat en una trobada a Dinamarca (del 5 al 9 de maig) relacionada amb el Projecte COMENIUS que tenim a l'institut. Ha estat una experiència personalment molt gratificant i professionalment molt engrescadora i un gran repte a superar. Els amfitrions ens han tractat de manera exquisida i ens han oferit el bo i millor de la cultura i la gastronomia d'allà i, fins i tot, ens han obert les portes de casa seua. 

Hem pogut visitar al detall Holstebro, a Jutlàndia, un poble de 35.000 habitants que fa una pila d'anys va decidir invertir els seus diners en comprar art. Així, van comprar la primera peça important, una escultura de Giacometti (que està valorada en un milió i mig d'euros!!!) i que ara amaguen cada nit sota terra, amb un curiós i molt solemne sistema (sovint canten una cançó mentre l'escultura se soterra lentament cada nit a les 21h i les campanes toquen una melodia especial) per a evitar que algun vàndal la puga fer malbé. Cada matí l’escultura torna a aparéixer al seu lloc. 

El poble está ple de peces d'art per tot arreu, en els carrers i els edificis públics, sobretot hi ha escultura i ceràmica, però també pintura i tapissos. S’hi atorguen unes beques importants per a talents musicals (segons ens va explicar l’alcalde) i es promociona el teatre i la dansa

 Els col·legues d’allà ens van dur a visitar una granja del s. XVII (em va semblar molt pareguda a una possessió mallorquina, però versió freda!) i, a més, vam poder mullar-nos els peus en les aigües quasi congelades del mar del Nord. Quin luxe!! Tastar la gastronomia danesa que amb tanta cura ens han oferit els companys del Holstebro Gymnasium (fins i tot algun plat fet a casa!) ha estat també un autèntic plaer.

Però tot no va ser "holidays" no us penseu! Les intenses reunions de feina han suposat per a mi un aprenentatge complex i molt valuós. Tot un repte comunicar-se en anglés sobre temes compartits amb gent de tan distinta procedència. Podeu imaginar com és de motivador assistir a reunions de treball amb companys d'arreu d'Europa (Dinamarca, Turquia, Bulgària, Alemanya, Romania, a més de nosaltres) on cadascú porta la motxilla carregada de les seues circumstàncies, bones o dolentes, dels respectius sistemes educatius i les seues idees referents a l'educació, poder observar les reaccions de cadascú per fer valdre el seu criteri o idees, els diferents comportaments i maneres d’intervenir en el diàleg... Realment interessant! Es tractava d'avaluar conjuntament la primera fase del projecte Comenius que tracta sobre la novel·la negra (“Miss Tracy Fox investigates in Europe”) i de planificar l'any i escaig que encara queda. Finalment, tota la feina prevista va quedar enllestida i planificada. Podeu consultar amb més detall alguns aspectes dels tres intensos dies si busqueu a Twitter l'etiqueta #melvacomenius o el perfil @MelvaComenius

La meua intenció, però, no era parlar-vos del Comenius o de la gastronomia danesa (skål!!) sinó de la visita guiada que ens van fer a l'Hostelbro Gymnasium, l’institut d’allà, on també vam poder assistir a algunes classes com a espectadors ocasionals. També pense que pot ser interessant compartir tota la informació que vaig poder recopilar sobre el sistema educatiu danés, perquè ens pot servir com a motivació per al debat o per a la comparació i el contrast. I, com va escriure Joan Fuster, "compara i començaràs a entendre". També vos he de dir que aquest institut és, com els mateixos companys de Dinamarca comentaven, un dels millors del país. Sembla que el projecte que té en ment de dur endavant el director o directora del centre hi té molt a veure.

 L'administració de l'institut és molt pareguda a la nostra: director, vicedirector, caps d'estudis. El director té com a “caps” d'ell gent de la universitat i el centre està especialitzat en la formació pràctica del professorat, per això té una relació molt estreta amb la Universitat. Aquest institut té uns 900 alumnes de 15, 16 i 17 anys (els de 12, 13 i 14 van a l'escola). És una escola pública que té un pressupost d'un milió i mig de corones daneses (cada corona danesa són 15 cèntims d’Euro). Podeu pensar que és un pressupost elevadíssim, però hem de tenir en compte que hi entra el manteniment i remodelació de l'edifici. L'Hostelbro Gymnasium (feu-li una ullada a la web, el traductor del Crome no funciona malament) ha tingut ja sis ampliacions i, com explicaré una miqueta més avant, l'espai és fonamental en com es planteja ací l'ensenyament.

El centre aplega uns 950 alumnes i uns 95 professors (treieu-ne la mitjana!!) més altres 25 persones personal d’administració i serveis. D’aquest personal hi ha neteja, menjador, assistents de laboratori, assistents d’estudiants o de professors i, atenció!!, tres tècnics dedicats al manteniment de la xarxa wifi i del sistema informàtic de l’institut, més una bibliotecària. Fonamental, no ho penseu?

 Ací un grup d'alumnes treballant amb el profssor de Socials a la Biblioteca...

Les assignatures són més o menys com les nostres, no tan diversificades encara que també tenen algunes optatives. Llengua danesa i anglesa, arts (que inclou teatre), ciències socials, naturals i física i educació física. Alguns tallers, extraescolars, acompanyament, tutories i orientacions. Això sí, els professors imparteixen assignatures afins: socials, literatura i danés; física, química, matemàtiques... Les classes duren 90 minuts i tenen de 26 a 30 alumnes (30 és el màxim per llei; una professora em comentava que van estar uns anys a 35 perquè van canviar la llei i ho van viure molt malament). L'horari és matí i vesprada, encara que per a ells la vesprada no és com per a nosaltres, perquè comencen a les 8 i acaben a les 14 (i si hi ha tallers o altra cosa a les 16). Clar, fan una pausa a les 9.30 i a les 12 dinen, per tant, les classes a partir de la 13 ja són “de la vesprada”.

La classe dels alumnes que participen en el Comenius. Abans era una oficina.

Bé, l’horari dels alumnes sol ser de 8 a 14, però algun dia acaben a les 15 o a les 16, si hi ha aquestes activitats que us he dit. Els professors treballen 38 hores setmanals: 12 hores lectives i 16 de preparació de classes. És a dir, per cada lliçó que imparteixen disposen de dues hores de dedicació per a preparar-la, cosa que inclou la correcció de treballs, orientació, estudi, etc. No hi ha guàrdies (supose que a l’escola no serà igual amb els petits): si algun professor falta, s’anul·la la classe i els alumnes van als espais destinats al lleure o a l’estudi. Si falta més d’un dia se’l substitueix des de l’administració. La baixa de maternitat, per exemple, dura un any.

Es fan avaluacions diagnòstiques, i altres exàmens, però habitualment es treballa per projectes. No fan exàmens cada 15 dies o tres setmanes com nosaltres, sinó que fan exàmens finals que són diagnòstics i vénen donats per l’administració. Aquests exàmens són cada any diferents, i sobre assignatures diferents (fins al 22 de maig ni els professors saben sobre quines assignatures preguntaran enguany i, fins i tot, poden ser sobre alguna assignatura optativa que no tots els estudiants hagen cursat) i tot l’institut els fan. Els administratius del centre ja estaven preparant els llistats i l’organització del centre per a aquells exàmens quan jo vaig estar. No sé com seran aquests exàmens, però sí que deuen ser diagnòstics de veritat, almenys per l’efecte “sorpresa”. Els professors fan alguna altra prova específica al llarg dels seus temaris, però la norma no és fer-ne tants com ací (es quedaren molt sorpresos quan els vaig dir que nosaltres podíem fer 2, 3 i fins a 4 exàmens per avaluació).

Alumnes de primer a classe de Ciències.

Com veieu, hi ha diferències substancials en com es tracta la figura del professor especialista a Dinamarca. Ja us dic que no sé com serà a l’escola (perquè ací tenim una mescla d’escola i institut que no acaba de funcionar ni com una cosa ni com l’altra), però des del meu punt de vista dotar d’autoritat el professor, com molts diuen que volen fer ací, no es fa de paraula sinó permetent-li desenvolupar bé la seua feina en el context del centre. Dues hores de preparació per cada 90 minuts de classe és, per a mi, una gran mostra de respecte al professorat i una veritable promoció de la seua autoritat. No sé com ho veureu vosaltres...

Un altre aspecte molt destacable és el tractament de l’espai a l’Institut. Algunes escoles d’ací, com el Col·legi Montserrat de Barcelona, ja fa anys que han posat en funcionament un altre ús de l’espai (i dels horaris) que es demostra molt positiu per a l’aprenenetatge. Ja us he dit que he tingut la sort de “caure” en un dels millors Gymnasiums de Dinamarca, i la gestió de l’espai del centre senzillament m’ha meravellat.

Això és el departament d'Anglés. Als departaments cada professor té la seua taula per a treballar.

Sóc conscient que la nostra realitat és tota una altra, començant perquè tenim infants d’11, 12, 13 i 14 anys a la nostra empara però... voleu dir que fer de guardians és la nostra comesa? Al meu centre hi ha una línia vermella a un metre de la porta d’eixida, i funciona. Les companyes de Bulgària em comentaven que allí era com ací. Tota una altra visió de la cultura i de l’educació. Alguna cosa falla, ací, des dels fonaments. Alguna cosa en podríem copiar. No vull semblar una ingènua, o molt impressionable: és que he vist que una altra manera de treballar com a professor és possible.

I les TIC? Què passa amb elles? Doncs ja us he dit que hi ha tres tècnics que mantenen la xarxa wifi de l’institut i que només fan això (vull dir que no imparteixen classes, o fan de cap d’estudis alhora). Les Tic allí estan presents com ha de ser, com una eina més. Com el llibre o la llibreta. Res de pissarres digitals, ni llibres digitals. Un canó i un ordinador per a cada aula i tots els alumnes porten els seus dispositius de casa. Les aules estan preparades perquè els alumnes no es queden sense bateria, amb regletes i endolls suficients. Els alumnes tenien el llibre, la llibreta, fulls, llibres de lectura, l’ordinador portàtil o la tauleta interactiva, bolis... tot damunt la taula. Els professors tenen un sistema TIC paregut a una aula Moodle, un sistema danés fet per als instituts, que integra correu, horari, correus dels alumnes... estan en comunicació amb ells, els envien treballs, correccions, avisos...

En definitiva, les TIC, una eina més, usable, molt vàlida, molt bona, però una eina més. Com ha de ser!

En fi, ja veieu com arreu del món es fan les coses diferent. Tenen la consciència que l’educació és valuosa, i que el seu capital més important és l’intel·lectual. Jo ara sóc un poquet danesa de cor :) la veritat.

Atenció, tenen vacants! Només cal parlar anglés (d’entrada) i enviar el currículum al director.

Jo m’he quedat amb el repte personal d’incrementar amb els meus alumnes, amb els grups que puga, el treball per projectes, reduir el nombre d’exàmens i anar introduint alguna activitat on els alumnes porten els seus portàtils o usen els mòbils per a alguna cosa més que per al whattsapp. Enguany ho he fet amb les lectures a 2n i 3r ESO, projectes de vídeos de la lectura. A veure si, a poc a poc, vaig fent el meu particular homenatge al "mestre a Dinamarca", millorant aquests aspectes. Que també tinc alumnes bons, encara que enguany ja estem aguantant el que no està escrit d'una decadència que fa massa que dura.

Espere que us haja agradat el meu llaaaaarg reportatge. Una abraçada ben il·lusionada!

Vistes: 576

Fes-hi un Comentari

Necessites ser membre de Un Entre Tants per a afegir comentaris!

Registra't en la Xarxa Un Entre Tants

Comentari de Oreto Doménech maig 15, 2013 a les 14:38

Clar que sí, Rafa! Per això està publicada :) Un bes!

Comentari de rafael julià i Inglada maig 15, 2013 a les 14:26

Gràcies Oreto, molt bona crònica-enveja de la setmana. Em dónes permís per compartir-la amb els meus companys?

Comentari de Oreto Doménech maig 15, 2013 a les 13:46

Gràcies a tots! Volia contar-ho perquè ho he gaudit molt :) i compartir-ho fa molt de goig. Teresa, pots enviar el teu currículum a l'anglés i pots intentar-ho, tenen vacants, no és broma. No sé com estarà la contractació ni res, però tot és indagar...

Comentari de Teresa Sáez maig 15, 2013 a les 9:07

Oreto, tu, "un poquet danesa de cor" i jo que si no fóra perquè ho contes tu  i sé com ets, pensaria que és impossible que existisca un paradís educatiu com el que descrius. Jo vull anar-me'n allà! Sembla un somni! (Tot i que veig que hi plou molt, no?)

Les fotos de les aules i de la biblio molen molt. Jo havia vist alguna cosa sobre això en algun programa del Punset (vull dir, això dels espais educatius), però no hi aprofundien en allò que expliques de les hores de classe i tal.

Moltíssimes gràcies per la crònica. You're the best! ;-)

Comentari de Josep Daniel Climent maig 15, 2013 a les 0:51

Una crònica magnífica, molt alliçonadora. Enhorabona pel que has pogut viure i compartir!

Comentari de Natxo Moral maig 14, 2013 a les 23:39

Quina experiència, Oreto! Doncs sí, ja ens podríem fixar una miqueta en com s'ho fan per altres països... però ací, ja sabeu, estem per altres coses: més hores lectives, més alumnes, més religió... menys autonomia, menys qualitat, menys educació...

Comentari de Francesc maig 14, 2013 a les 23:26

Jo vull el sistema danès a casa nostra, ja!!! Quina enveja (sana). Wertgonya sent de com ho tenim per ací!!!

© 2017   Creada per Un Entre Tants.   Tecnologia de

Insígnies  |  Informa d'un Problema  |  Terms of Service